"Les institucions culturals han de tenir un paper molt important en el relat turístic"
En un moment de complexitat per a gestionar l'èxit turístic a les metròpolis més atractives del món, institucions culturals com ara els grans museus juguen "un paper molt important de mediació, d'expliicació de la ciutat i de comprensió del lloc", segons el director general del Museu Nacional d'Art de Catalunya, Pepe Serra.

04-12-2019 | Entrevistes
Pepe Serra
Director del Museu Nacional d’Art de Catalunya
"Conflictes que de vegades hi ha al carrer, inclús d'incivisme, mai els trobareu en un museu", assenyala. "El gruix, aquesta pell cultural de Barcelona, és la que garanteix una bona arribada i una bona entrada dels turistes. Apostar més per això per part de la ciutat li sortiria molt a compte".
La cultura, segons la seva opinió, és "el factor d'atracció fonamental de la ciutat", al costat del bon clima i uns bons serveis hotelers i de restauració. I és aquesta rica oferta cultural i patrimonial de Barcelona la que fa que els visitants internacionals repeteixin i tornin a visitar-la. Per això, les institucions culturals de la ciutat han de tenir un paper "molt important" en el relat turístic de Barcelona, que és una ciutat "bàsicament cultural i creativa". El 50% del públic del MNAC és local i l'altra meitat és d'arreu del món. "Els turistes ens interessen molt", emfatitza Serra, que considera molt valuós "el punt de vista d'algú de fora" i el diàleg que s'estableix amb altres cultures, amb persones de religions diferents i amb un bagatge icònic molt divers. Els visitants francesos i nord-americans continuen sent els més nombrosos dels estrangers, conjuntament amb alemanys, anglesos i holandesos, i es nota la pujada, encara lenta, de públic asiàtic (coreans, xinesos i japonesos que ja hi eren).
Serra diu que la muntanya de Montjuïc (on a més del Museu Nacional es troben la Fundació Miró, el pavelló Mies Van der Rohe, el Teatre Lliure i el Mercat de les Flors, entre altres) "encara no és ciutat" perquè no té les mateixes condicions que la resta de Barcelona en matèria d'accessibilitat, seguretat, il·luminació i llocs per protegir-se, per exemple, de la pluja i el sol. "Encara hem d'acostar molt més la muntanya a la ciutat". Precisament, el patronat del museu acaba d'aprovar una important ampliació al pavelló Victòria Eugènia de la Fira de Barcelona, la qual cosa li permetrà guanyar espai i proximitat.
El Museu Nacional té la principal col·lecció d'art romànic del món, i el conjunt més important de modernisme català, inclosa la col·lecció permanent més gran sobre Antoni Gaudí que hi ha a la ciutat. A més a més, a l'estiu de 2021, conjuntament amb el Museu d'Orsay, organitzarà una gran exposició que revisarà tota la figura d'aquest arquitecte universal. Aquest paper d'ambaixador de la cultura catalana ja ho ha fet amb una mostra que és actualment al Japó sobre Barcelona i una altra a Brasil sobre Juli González.
Els grans museus enciclopèdics com aquest, que comencen a unes monedes gregues de fa 2.000 anys i arriben a artistes com Tàpies, permeten "parlar de tot i interrogar-se sobre tot", generant una "discussió viva" amb el visitant, "amb molts relats diferents". "Hi ha mil històries en aquest museu, sobre Barcelona, sobre Catalunya, sobre el món, sobre què vol dir ser artista, sobre què vol dir representar la realitat, sobre gènere, sobre inclusió. És un lloc on es pot tornar sempre a fer-se preguntes diferents".