"La diversitat de vaixells al port és el que el fa més atractiu"

04-09-2019 | Entrevistes

Manel Roca

Gerent i propietari de Las Golondrinas

Sempre li ha agradat ser al lloc d'operacions més que a les oficines, la qual cosa li ha permès ser testimoni de la transformació de Barcelona i conèixer perfectament la història emocional de la ciutat que no s'explica als llibres.

Abans, diu, gairebé el 100 per cent dels passatgers "era gent del país". Hi havia moltes famílies, que aprofitaven el diumenge per baixar a la Rambla i després anar a passar el dia a l'escullera, lloc mític on, quan marxava la llum del dia, les parelles hi trobaven aixopluc en una època on tot era més difícil. Era un temps, molt abans dels Jocs Olímpics, on Barcelona encara vivia d'esquena al Mediterrani i on molts avis i pares portaven els seus nens a Las Golondrinas per fer el seu bateig de mar.

Gràcies a la projecció internacional de la ciutat, ara, amb set embarcacions (incloses les tradicionals de fusta amb dos pisos), tenen passatgers de 60 nacionalitats i transporten 300.000 persones l'any. L'empresa ha passat de 12 empleats quan es va jubilar el seu pare a 38 treballadors (40 els estius) en l'actualitat. Fan dues rutes: una interior pel Port i un altre per arribar al Fòrum i mostrar les platges, que, gràcies a la seva qualitat i les seves infraestructures, constitueixen un altre dels fets diferencials de la ciutat.

La raó de l'èxit de Barcelona, explica, és que "la gent es troba molt a gust aquí". El turisme, a parer seu, ha servit per donar feina i tapar el buit que va deixar la reconversió industrial de molts sectors, com el de la motocicleta, on Barcelona (amb Montesa, Bultaco, Ossa i Derbi) va arribar a ser "número 1". Respecte al Port, creu que el que ho fa més atractiu per als visitants és la "diversitat" de vaixells que es poden contemplar. L'evolució de l'activitat portuària ha fet que els amants d'aquest món puguin veure de prop des de pailebots, a vaixells de càrrega i portacontenidors passant per creuers espectaculars. "Com més vaixells hi ha, més bonic és el passeig en golondrina", assegura. La seva feina li permet percebre els efectes del canvi climàtic (per exemple, aquest mes de febrer ha fet un temps insòlitament bo) i és molt conscient que cal lluitar contra els plàstics, que acaben destruint la fauna marina.

Manel, que amb la seva barba blanca sembla un llop de mar, volia ser marí com el seu oncle Ernesto i seguir el camí aventurer del seu avi Manuel, que era bussejador i qui va estar en contacte amb Dalí i Josep Pla. Però el seu pare li va fer estudiar la carrera d'Econòmiques perquè la veia com un valor més segur. Ara ha passat el testimoni al seu fill Manel, arquitecte tècnic de professió i amb experiència a Xile. "Hem arribat a la tercera generació, que és la meva i que, segons diuen, és la dolenta, per la qual cosa crec que la quarta se n?ha de sortir per nassos", diu amb un somriure.

Des del pont de comandament de la seva empresa, ha impulsat nous productes, com els viatges especials per a col·legis, on els nens reben nocions bàsiques sobre vaixells i una explicació respecte a tot el que poden veure al Port. També ha vist una revifalla del nombre de turistes francesos, a qui els sorprèn que els parli en la seva llengua. Ara, malgrat la jubilació, no li sobra el temps. Té acollits dos jovenets (un noi i una noia) a la seva família, estudia meteorologia i ajuda el Museu Marítim a classificar fotografies històriques de la ciutat.