"El turisme ajuda a reforçar els lligams familiars en el món actual"

25-04-2018 | Entrevistes

Marién André

Professora de la UB i experta en turisme familiar

Així, si a finals del segle XX, el turisme familiar es caracteritzava fonamentalment per un matrimoni i 2 o 3 fills, avui dia, podem trobar realitats molt diverses: famílies monoparentals, viatges intergeneracionals i multigeneracionals (avis-pares-fills/nets o, fins i tot, avis/nets), escapades no necessàriament lligades a vacances escolars (tradicionalment, estiu o Setmana Santa), sinó «short-breaks» de cap de setmana, de nou protagonitzats per nens/joves més adults (no sempre pares, sinó també tiets, padrins, etc.), entre moltes altres possibilitats.

Ho explica Marién André, professora d'Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB) i experta en turisme familiar. Els nens i els adolescents, a més, s'han convertit en prescriptors de les destinacions en un món hiperconnectat on volen mostrar, a les xarxes socials i amb la màxima immediatesa (per això, el wifi és fonamental), com més i més diverses experiències, millor.

Davant una societat hiperestimulada i amb horaris relativament complexos, el turisme està adquirint un nou rol dins la família, més enllà d'ocupar "el temps lliure" disponible. És el que s'ha anomenat «la construcció d'un capital familiar». Es tractaria d'aprofitar els viatges per crear i reforçar lligams, és a dir, per interactuar de manera que es fomenti la relació interpersonal, a la vegada que cadascú pugui satisfer les seves necessitats i prioritats, explica aquesta experta.

Un exemple és el fet que, mentre que fins ara era freqüent trobar espais per a l'esbarjo de la canalla o activitats adreçades a ells, on els pares no participaven, ara se cerca estimular activitats conjuntes i compartides. El turisme familiar prioritza encara més aspectes de seguretat -en tots els vessants: física, alimentària, sanitària... A més, no només per qüestions pressupostàries, sinó també per aspectes de la seva pròpia dinàmica, hi ha una certa propensió a la tria d'allotjament en apartaments o habitatges d'aquesta tipologia, on la família pot autogestionar-se amb major facilitat els seus horaris, àpats, hores de son, etc. En la resta de qüestions, la tendència coincideix amb la majoritària: increment del nombre de sortides per any, augment de la contractació en línia i cerca creixent de productes 'a mida'.

Les ciutats, que abans eren vistes com a espais hostils per als infants o els joves, estan ara en el punt de mira de les famílies que busquen compartir una experiència creativa i enriquidora per a tots els seus membres. Barcelona, segons André, rep cada vegada més turisme familiar perquè compleix tots els requisits fonamentals que aquest segment demanda, com ara seguretat, bona localització i proximitat als mercats emissors. I també es destaca la climatologia òptima per a visites durant tot l'any (sigui en els períodes de vacances tradicionals o per fer escapades més curtes), una oferta preparada per a la seva acollida, pel que fa a allotjament i alimentació, com infraestructures i equipaments bàsics, i, per descomptat, pel que fa a oferta específica i diferenciada. Seria positiu també la incorporació de més polítiques adreçades a aquest tipus de visitants per part d'alguns equipaments culturals i, si és possible, millorar aspectes de mobilitat relacionats amb la bicicleta (mitjà molt emprat pel turista europeu que vol recórrer la ciutat amb la família). Viena (ciutat pionera en la captació de turisme familiar) i Nova York (amb rutes per edats i personatges d'animació coneguts que fan d'ambaixadors per al públic infantil) són dos bons referents, malgrat que, avui dia, totes les capitals turístiques fan accions específiques.

André va començar a estudiar el turisme l'any 1993, en plena ressaca post-olímpica. Membre del Consell Turisme i Ciutat de Barcelona, va coordinar durant cinc anys l'Observatori del Turisme de Catalunya. Veïna de Gràcia i enamorada de Barcelona, continua investigant tot el relacionat amb el turisme a les ciutats.